Miro i sento
penso i veig…
les arrels de les muntanyes vives i els dits dels arbres que m’apunten a mi,
que no puc posar tant color, tanta força, tant de ritme, tantes olors i sorolls en el quadre;
només una pastarada inmóvil de pigment oliós que preten ser vibrant i ordenada, emocionant…
mentre les pedres s’escàlfen al sol
plaer de grills i llangardaixos, de les punxes i la pols.
À.G.LL.
1987
